El món per a nosaltres té una doble dimensió i una única realitat: la dimensió absoluta del que és real, el misteri immens dels mons.
Aquest doble accés, que ens constitueix com a humans, exigeix un nou humanisme que es diferenciï de l'humanisme renaixentista i d'humanisme generat per la il·lustració.
Aquestes dues maneres d'humanisme responen a dues antropologies diferents: l'antropologia que interpreta l'humà com una composició de cos i esperit, i l'antropologia que interpreta l'humà com a ésser racional.